Fa molts anys, quan a Lavern encara no hi havia mitjans per a fer carrosses per als Reis d’Orient, i ni tant sols Reis d’Orient, per tal de fer notar que passaven pel carrer a la nit, els nostres ancestres feien soroll pels carrers amb bidons metàlics fent-los rodolar carrer avall. A altes hores de la nit quedaven a la zona de Cal Forner on feien un mos i força gresca, (no hi mancava la coca ni els licors…) i després a fer molt de soroll! Us ho imagineu?
Foto: Meritxell Martí
Amb els anys aquesta tradició va evolucionar una mica i, a més de fer soroll, Ses Magestats també van començar a fer entremaliadures. Heu notat que avui motes cases no tenen l’estora de la porta de casa? Hauran sigut Ses Magestats? Els seus Patges?
Doncs antigament una de les clàssiques trastades era portar totes les torretes de les cases a l’església de Lavern. I quan els veïns anaven a missa (a peu) les trobaven. Altres vegades havien tallat carrers, pintat línies de circulació, posat cartells amb els noms de les cases castellanitzats, envolcallat els fanals amb celofà vermell, mogut els carros (el poble n’era ple) de lloc… i algunes altres “trastades” que val més oblidar. Quan tot això es feia amb seny i gràcia era súper xulo. Però s’ha de saber fer! I SOBRETOT que no sigui una mala passada per als veïns!
És curiós que aquesta tradició no es conegui en cap altre poble dels voltants ni de més enllà. Per això, quan aquest matí hem vist que ens faltaven les estores, amb un mig somriure hem dit: Aix aquests Reis! Que en són de trapelles!!!
Ja és a les llibreries el magnífic llibre Retrobestiari, de l’Agrupació de Bestiari i dels Amics del bestiari, elaborat amb textos d’Heribert Massana, fotografies d’en Ramon Saumell i obra plàstica d’en Salva Massana i l’Abel Massana.
Es tracta d’un llibre replet de fotografies on principalment es recull l’explosió i resorgiment de les bèsties que va tenir lloc sobretot als anys 80. És un llibre divulgatiu on s’explica com es van fer, el perquè d’aquest ressorgiment i també ens aporta una mirada cap al present i el futur. És un llibre d’una qualitat innegable i amb una gran bellesa plàstica.
A la pàgina 44 hi surt el drac vell de Lavern, el dels anys 80 que va sucumbir abandonat al carrer. Era un drac fet de cartró pedra, tal i com es feien abans. Van ajudar a construir-lo gent de Vilafranca del Penedès, per això tenia un aire molt vilafranquí, i el van construir a l’estil de l’Anoia. És a dir, que es portava amb els braços fora de la bèstia.
Si voleu saber més sobre el nostre Drac Vell trobareu més info en aquesta mateixa web! A l’apartat Festa Major.
Aquest cap de setmana vam reviure la reencarnació del Drac de Lavern, un acte que simbolitza la reencarnació de l’antic Drac de Lavern en la nova figura que és ara.
Enguany, gràcies a la relaxació de les restriccions COVID, s’han pogut fer cercavila pel poble amb final a la nova Plaça del Cafè. El nostre Drac anava acompanyat d’altres figures de foc com el Ruc de la Granada, l’Encabronat d’Olesa de Bonesvalls, el Drac dels Monjos i els Cabrots i el Cabrot Petit del Vendrell. Tots ells van abocar tot el seu potencial pirotècnic a la plaça on cada colla va escenificar la seva cremada per culminar amb una espectacular encesa conjunta acompanyats dels Redimonis de Lavern.
L’endemà, la colla de Lavern va organitzar un sopar de banyes per a tothom! (Cargolada)
La zona del Puig del Cocodril, prop del Castell de Subirats (Alt Penedès), va acollir una gran torre defensiva entre els segles IV i III aC. Ho constaten les restes trobades aquest mes d’octubre durant la darrera campanya arqueològica feta a la zona, amb la qual també han aflorat nous trams de la muralla i diversos edificis en el seu interior. Al mateix temps, han aparegut diverses restes d’àmfores, tenalles i vaixella de taula, així com una sivella de cinturó feta de bronze. Tot plegat reforça la hipòtesi de què la zona va ser un centre de poder i control del Penedès en època ibèrica, amb diversos jaciments sota el seu domini, com el gran centre de mercaderies de cereal i vi de Font de la Canya, a uns 6 km de distància.
L’equip de recerca, encapçalat per la cooperativa Arqueovitis, destaca que la torre era un edifici de planta rectangular que ocupava 20 metres de llargada i 7 d’amplada, amb una superfície útil de 44 m2 repartits en dues estances. Segons les primeres conclusions, la torre va tenir la funció de protegir i flanquejar una de les portes d’entrada a la muralla. Amb la recerca feta fins ara a la zona del Gran Penedès i el Camp de Tarragona, s’han identificat torres similars a la Ciutadella de Calafell i a la Cella de Salou.
Durant aquesta última excavació s’ha pogut delimitar tota la fortificació i començar a estudiar els edificis situats dins la muralla. Es calcula que el recinte ocupa 3.000 m2 i les primeres restes assenyalen que l’urbanisme del segle IV aC s’articulava al voltant d’una plaça situada davant la torre de defensa. A través d’aquest indret tot indica que es podia accedir a altres edificis de grans dimensions. Fins ara s’han identificat dos habitacles de 56 m2 i 84 m2.
D’altra banda, també s’ha pogut confirmar que sota la construcció de la fortificació ibèrica hi ha altres poblats més antics establerts a la zona. S’han pogut documentar, per exemple, murs de pedra més antics que configuren un mínim de dos recintes, un d’ells amb restes d’una llar de foc que funciona amb un paviment de terra piconada. Segons els investigadors, les restes correspondrien als segles IV-V aC, època en què el jaciment hauria ocupat més extensió.
El proper 30 d’octubre, Arqueovitis ha anunciat visites guiades i gratuïtes al jaciment per exposar les últimes troballes. De cara al futur, l’Ajuntament confia poder habilitar l’espai per integrar-lo als circuits culturals del municipi i la comarca, junt amb el jaciment paleontològic dels Casots.
Vista del Castell de Subirats al costat del Puig del Cocodril
L’excavació al Puig del Cocodril està integrada en el projecte d’investigació ‘El canvi sociocultural a la Cessetània oriental (Penedès i Garraf) durant la protohistòria i l’època romana republicana: una perspectiva històrica i evolutiva’, dirigit pel catedràtic de la Universitat de Barcelona Joan Sanmartí. La iniciativa forma part dels projectes de recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La darrera campanya l’han finançat l’Ajuntament de Subirats, la Diputació de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’ha desenvolupat amb la col·laboració dels Agents Rurals de l’Alt Penedès.
