La Cavalcada de Reis més antiga que es coneix és la d’Alcoi (1885). A Catalunya la més antiga és la d’Igualada 1895, que enguany celebra el seu 125è aniversari.

A Lavern fa 45 anys que hi ha cavalcada, potser algú en té més dades i me les pot passar. Són les cavalcades de la meva infantesa quan Lavern i Ordal s’ajudaven. Aquells anys també es feien vàries carrosses, alguns més alguns menys. Aquí a Lavern la cavalcada acabava a la Sala on ens cridaven a cada nen o nena perquè pugéssim a l’escenari a recollir el nostre regal. Quins nervis esperant que diguéssin el nostre nom! Mai sabies quin Rei et tocaria i tota la meva colla ens delíem perquè ens toqués el blanc. Després a dormir ben d’hora a veure que ens portaven els reis a la nit.

Algunes vegades els Reis han hagut de sortir amb neu i més d’una vegada les carrosses van patinar. Personalment recordo un any en que els tres reis seien a la seva carrossa en un mateix sofà. Just davant de cal Mir, el tractorista va frenar de cop, o el tractor va patinar, no sé. El cas és que el sofà va caure enrere i els tres Reis van quedar amb les cames enlaire i nosaltres amb la boca oberta.

La primera notícia que conec dels Reis a Lavern és força curiosa. Es veu que la gent feia fogueres, menjava coca i es bevia força i, passada la mitja nit, quan els més menuts ja dormien, es recorria tot el poble fent rodolar bidons per fer força soroll. Suposo que d’aquí va néixer la tradició de fer bromes. La més típica i que tothom temia, era que s’enportessin les torretes a l’església. De bromes se n’han fet moltes, algunes de molt divertides i d’altres de molt gamberres. Fa uns anys el tema va degenerar molt i aquesta tradició s’ha perdut una mica. No està de més recordar l’any en que ens vam llevar amb els noms de les cases castellanitzats o l’any que es van pintar passos de vianants, zones d’aparcament i rotondes. Bromes imaginatives i sanes.

Vaig començar a ajudar a preparar les carrosses de Ses Majestats l’any 2000, si no recordo malament. Però la gran inflexió va ser el 2001, amb l’empenta de l’Enric Sendra, quan vam decidir fer tres carrosses per facilitat el repartiment casa per casa que havíem impulsat l’any anterior. Aquest primer any, alguns el recorden com l’any de la Catedral, per la carrossa en forma de catedral que vam fer sobre el camió del Munné. Com que el camió no podia passar per tots els carrers vam utilitzar una furgoneta per repartir les joguines. Però fou el 2001 quan amb les tres carrosses vam poguer dividir-nos i anar per tots els carrers. Aquell any també vam estrenar vestits que ens va deixar en Josep Fajardo. Des de llavors que la nit màgica del 5 de gener no ha parat de créixer i millorar.

Lluís Capellades

Calculo que era etorn l’any 2000 (ho consultaré exactament) que que la colla de Joves d’aquell “entonses” voliem fer un pessebre vivent. Com que era complicat vam començar per fer un pessebre monumental al costat del que era Cal Forner. L’any següent encara no ens vam veure amb cor de fer aquest pessebre i vam decidir fer arribar un patge per a recollir les cartes. Aquell primer any vam fer un tro pel patge portat per quatre persones. Era una cadira aguantada per dos travessers de fusta. El pobre Patge Reial ho va passar una mica malament perquè, segons ens va dir, tenia por de caure i també perquè les persones portadores, si no tenien la mateixa alçada, el feien anar tort.

L’any següent vam voler fer una carrossa. Teniem el cotxe del Toni Lloret que ja no podia circular i no se’ns va acudir res més que tallar-lo per la meitat i fer-lo descapotable. Aquell any el patge ja no va patir gens, però el cotxe si. Es va escalfar i en arribar a la sala va dir prou per sempre més.

Altres anys el patge, o la patge, ha vingut de moltes maneres diferents. Alguns anys a peu, altres amb torxes i comitiva, altres en carossa… Els darrers anys venen tres patges! Es veu que els agrada molt venir a Lavern, i no m’estranya, amb la Sala de l’Ateneu tan guarnida i la carrossa tan bonica que els fem.

Això sí, a Lavern, sempre, sempre, sempre, venen patges de Sa Magestat el Rei Baltasar. Deu anar per demarcacions, això dels patges.

La Comissió Nadal a Lavern, de l’Ateneu Agrícola de Lavern ha fet donatiu de la recaptació íntegra que s’ha aconseguit amb el Quinto de Nadal d’enguany: 473€ per la Marató de TV3

Cal agraïr a la Comissió Nadal a Lavern per la bona organització de la tarda i la seva gran finalitat social, la recerca científica de les malalties minoritàries.

Avui a les 12:04h del migdia ha caigut a causa, del temporal de vent, l’emblemàtic i monumental pi de la casa del Francesc Sardà i la Montse Gimeno.

Era un arbre centenari, un pi pinyoner que marcava l’skyline de Lavern. Ja fa uns anys va haver de ser podat per professionals a causa de la seva original inclinació i pel perill que comportaven algunes branques.

La caiguda ha afectat un cotxe (vidre del darrera) les baranes de dues cases i una part de la teulada. Sort hi ha hagut que no hi hagués ningú a sota. Malgrat la dissort, certament, un arbre molt estimat per tothom.

Diumenge 15 celebrarem el Quinto Solidari amb moltes novetats! En primer lloc perquè el farem a la Sala (EL Cafè ja ens ha quedat petit ). Climatitzarem el local així que no cal patir per passar fred. També contarem amb la col·laboració d'”EnObres” que faran de les seves, tot i que ningú encara sap què faran.

EL quinto solidari de Lavern destina els seus beneficis a la Marató de Tv3, que aquest any va destinada a les malalties minoritàries. Els premis seran obsequis dels paradistes de la Fira del Tió i també altres artefactes comprats expressament per a l’ocasió.

El quinto és un joc antecessor del bingo. És molt jugat a Itàlia i a França, a més de Catalunya. Sol jugar-se per Nadal tot i que al Vallès és un joc habitual tot l’any.

Hi ha tots els 90 números, per tant cada cop que canten un número cal tapar la casella corresponent amb una guixa. El cartró que tindrem conté els 90 números distribuits en sis quadrats, i cada quadrat està compost de les seves línies. Si algú completa una línia ha de cantar QUINTO! ja que cinc ón els números que hi ha a cada línia. Superat el quinto anem per la PLENA, és a dir omplir un requadre sencer (dels sis que tenim).

Una altra particularitat és que el lloro (qui canta la el quinto) posa mots als números. Per exemple el 33 sol sér “l’edat de Crist”, l’u “el que fa més por” o el 69 el “Ja t’agraria a tu, punyetero”. Quan això passa, l’auditori respon cantant ell número: Exmple Lloro – El que fa més por! Públic – l’uuuuu!

A la 7a Fira del Tió

8/12/2019. Darrer any que celebrem la fira del tió… a l’antiga Plaça del Cafè. Novament la plaça s’ha omplert de pinxos, coques, cervesa artesanal, cava, artesania, manualitats i tallers per la mainada.

Puntuals a les 13:30h, i estrenant un recorregut un xic més curt, els nens i nenes han anat darrera els tambors cap al Serral on ens esperaven els Tions!!! Aquest any n’hem trobat uns 60! Cada cop en venen més! I això ens fa molt feliços. Estem molt contents amb les parades que han vingut a la fira, el públic que ens ha visitat i també de com han funcionat els tallers.

L’any que ve toca estrenar plaça i esperem que també poguem estrenar moltes novetats que fins ara eren impensables sense tenir un lloc com deu mana.

Els propers dies no us perdeu Santa Llúcia, el dia 13 al cafè, el quinto de nadal per la marató de TV3 el dia 15 o el concert de la coral el dia 22 a l’església com a actes més propers. Ho hem preparat amb tota la nostra il·lusió!