L’any 1714 queia Barcelona en mans de les tropes Felip V. Per primera vegada Catalunya passava a ser dominada per un altre país, Castella. Es van imposar les seves lleis, costums i llengua i se’n van prohibir les autòctones. Avui, Felip VI, nou generacions més tard, segueix com a Cap d’Estat mantenint la mateixa ocupació i repressió sobre Catalunya. Aquestes nou generacions de Borbons es caracteritzen per robar i fugir ja des del 1800.
Carles IV, el net del Felip V, va donar España a Napoleó i es va exiliar. Ferran VII també va passar l’exii a França fins que va acabar la guerra del francès, llavors va renegar del sistema constitucional de les Corts de Cadiz (després de jurar-les) i va restaurar l’absolutisme. A la seva mort es van iniciar les guerres Carlistes que van dur al tro a Isabel II, qui va fer una gran fortuna familiar aprofitant-se del seu títol de Reina. També va fugir a França on va trobar refugi en Napoleó III. Llavors fou quan el general Prim va aconseguir portar un príncep italià, Amadeu de Saboya, que va durar un vist i no vist com a rei i va córrer a exiliar-se quan es va olorar la Primera República.
Mentrestant el fill d’Isabel II continuava a l’exili amb sa mare, però va tornar a Espanya per ser proclamat rei després de la “gloriosa”. Va durar poc i va morir deixant a la seva dona embarassada d’Alfons XIII, un rei que ja regnava nonat i que ja de gran va tolerar la dictadura de Primo de Rivera i que va fugir amb l’adveniment de la Segona República. Aquesta república va durar el que els militars van deixar que durés, fins que el 36 hi va haver el cop d’estat a la República i la posterior guerra que va finalitzar en una cruenta dictadura i repressió. Per cert Alfons XIII, exiliat a Roma, estava encantat amb el Feixisme.
En acabar el malson amb la mort del dictador feixista, Franco ens deixà en herència a Joan Carles I, el rei apodat “Campechano” que va regnar uns 40 anys més i que ara està exiliat als Emirats Àrabs sota sospita d’enriquiment il·lícit i infidelitat compulsiva. (Aquest últim punt sense efectes penals) Finalment Felip VI, el rei actual de les Españes, recull l’herència dels seus avantpassats amb el difícil paper de mantenir una institució tan poc democràtica com opaca. Tot aquest passat indigne, ja sigui dit de pas, és el futur que no desitjo a la meva filla ni als seus futurs descendents. Intentarem que no sigui així!
Visca Catalunya Lliure!
Bona diada, catalans i catalanes!
