Continuo amb els meus articles històrics. Ja us adverteixo que el que ara diré no té rigor científic perquè no sóc pas ni historiador ni arqueòleg. Però no me’n puc estar. Us imagineu que sense saber-ho haguem viscut sobre un antic enclavament Romà de primer ordre? Avui uș proposo una comparativa. L’objectiu de la qual és fer volar una mica la imaginació.

Fa uns anis vaig visitar CENTELLES, entre Tarragona i Constantí. Cliqueu sobre les paules enllaçades per a més informació. Si us agrada la història i no hi heu anat mai, aneu-hi! És impressionant. Imagineu-vos que descobreixen que una masia antiga és en realitat un edifici Romà! Doncs això va passar a Centelles on una masia va resultar ser el centre d’una vil·la romana amb una cúpula espectacular coberta de mosaics on hi destaca el primer “català” amb barretina 😉

A part d’aquest edifici principal amb la seva cúpula i els seus mosaics, al voltant de la masia, es van trobar altres restes arqueològiques. Queda clar que la vil·la de Centelles era molt gran, però el que em va cridar més l’atendió, a part de l’interior de l’edifici, va ser una paret miraculosament d’empeus entre vinyes. Mireu la foto del polèmic arqueòlec Adolf Schuften, el seu descobridor, als anys 40 davant la paret.

La semblança d’aquesta paret amb la nostra Torrota és abrumadora oi? També està voltada de vinyes i mostra una finestra superior i la porta just a sota com a Lavern. Aquesta paret corresponia a la zona de banys del conjunt de la vil·la.

A continuació veureu aquesta paret en una reconstrució 3D de la vil·la:

Segons els arqueòlegs Magí miret de la Generalitat i l’equip arqueológic de l’empresa Àtics la Torrota també tenia unes termes o banys, el que indicaria que com a mínim era una vil·la molt rica. Segons aquest arqueòlegs la paret que queda formaria part de l’Oecus o sala principal de la vivenda.

Finalment us deixo amb dues fotografies de les parets romanes de Lavern i Centelles. Ara que cadascú tregui les seves pròpies conclusions…

Reprenent el fil de l’article anteriror, la Gran Cartaixa, quina grata sorpresa he tingut quan he sabut que al mes de maig es va descobrir un nou jaciement arqueològic romà de primer ordre a les vinyes de Ca l’Escuder. Ni més ni menys que una Vil·la Romana amb unes termes adosades! Una vil·la romana no equival a una vil·la actual, sinó que més aviat la podem comparar amb a una masia, com podría ser una explotació agrícola tradicional amb el mas principal, les dependencies dels treballadors, sitges i en el cas que ens ocupa també uns banys (termes).

El jaciment de Ca l’Escuder s’ha pogut començar a excavar i tot apunta que és una vil·la de l’apoca romana, per tant un conjunt no integrat a cap nucli urbà. De moment en destaquen les termes que es poden veure perfectamente dibuixades a la foto. El que podem observar-ne son els fonaments ja que les explotacions agrícoles que s’hi han succeït han anat gratant les possibles parets que en quedéssin. De moment s’ha pogut excavar aquesta torció i es tornará a tapar per preservar-ne la conservació aixoplug dels elements. Pensant en el futuro seria ideal trobat finançament i fer visitables les múltiples descobertes d’aquesta zona de Lavern (Subirats) i la propera a Sant Sebastià (Avinyonet). En aquest sentit, probablement sota la Torrota del Moro de Lavern hi hagi una vil·la semblant, només que en el cas de la Torrota, miraculosament ha quedat d’empeus una paret, cosa que la fa excepcional. No sabem el patrimoni que tenim! Però segons els arqueòlegs de Ca l’Escuder la torrota també amaga sota terra una vil·la romana molt rica, provablement amb termes. Fins que s’excavi en altres llocs, la vil·la de ca l’Escuder és la única amb termes de tot el Penedès.

Tornant al jaciment de Ca l’Escuder, ens explica la web de l’Ajuntament de Subirats que s’han pogut reconstruir les seves característiques i funcionament. S’accedia al complex termal per un espai a l’aire lliure, situat a l’est de les sales de bany, que tenia un dels seus costats porxat. Es conserva la base dels pilars de sustentació dels teulats.

El recorregut començaria en un gran vestíbul que faria de sala de recepció i vestidor. Des d’aquesta sala s’accedia a una sala  temperada (tepidarium) amb el terra calefactat i una petita banyera de forma semicircular en un extrem. A continuació es passava a una petita sala quadrangular més petita de calor seca (sudatio), la qual tenia la funció d’antesala de la sala més càlida (caldarium), la més propera al forn utilitzat per escalfar els banys i que tenia una petita banyera semicircular en un extrem. Els paviments d’aquestes tres sales càlides estaven aixecats i sostinguts per columnes (pilae) fetes amb maons quadrats. Per sota d’aquests paviments circulava l’aire calent escalfat per un gran forn situat a l’exterior del caldarium i del que es conserva la boca (praefurnium) per on s’introduïa la llenya utilitzada com combustible.

Els banys de Ca l’Escuder formaven un cos arquitectònic independent de la resta de construccions de la vil·la, separat d’elles per un ampli pati a l’aire lliure. A les seves proximitats dels banys hi hauria el conjunt d’estances destinades a residència de la família del propietari de la vil·la, així com les instal·lacions destinades a l’allotjament dels treballadors i  a l’explotació agrícola i ramadera de la finca.

Per tal de visualizar la gran quantitat de patrimoni de l’epoca antiga que tenim en aquesta zona he fet aquest mapa amb alguns dels jaciments i restes. Com sempre dic, voldria que quedési clar que és una reconstrucció que he fet amb més bona fè que no pas rigorositat científica. Però segur que ajudarà a entendre la meva teoria que diu que segurament vivim sobre les restes d’un important enclavament Romà.

En aquest mapa encara hi podríem afegir més jaciments Ibero-romans com els de Can Bas, amb una peça molt destacada en forma de cap de felí, els jaciments propers de La Campana i Cal Ribes, a Can Cartró el del cal Bitxo, o la cripta de l’església de Lavern encara per datar. A més no és forasenyat pensar que les edificacions més antigues que tenim, com ara la masia de Cal Martí de la Talaia a Lavern o el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs estiguéssin construits sobre fonaments romans o íbers.

Lluís Capellades S.

Resentment, en uns trerrenys propers als Rocs, concretament a les terres de Cal Bou al terme d’Avinyonet, s’han trobat sitges i una necròpolis romana. No puc estar més content. És una peça més d’un trencaclosques que tinc al cap i que mica en mica va encaixant.

Personalment sempre he cregut que els terrenys que van des de l’església de Lavern fins a Sant Cugat, a part de ser un ramal de la Via Augusta, També formaven part d’alguna cosa més grossa. Una ciutat poster? No sóc arqueòleg ni tinc altres fonaments que vagin més enllà de la ill·lusió, per afirmar això, però ¿us heu parat mai a pensar la gran quantitat de restes ibero-romanes que ens envolten? Us heu adonat que totes són com bolets aïllats i sense sentit?

M’explico: A Sant Cugat hi ha restes evidents de la Via Augusta, carretera avall direcció Lavern tenim a la dreta la Font de la Canya, un gran magatzem de gra, però sense cases. Als Rocs el pont romà i el molí, del quan encara en queden restes i topònims.

Ara cal sumar-hi els mencionats descobriments darrere Cal Bou i la necròpolis mes prospera a Llinda. Continuem: Just davant de Lavern s’alça majestuosa la preciosa Torrota del Moro, també d’origen romà i que algunes veus apunten que podrien ser unes termes.

A Ca l’Almirall hi ha una torre possiblement romana o medieval, igual que la que hi ha al final del Carrer del Bosc adossada a les cases. seguim el nostre itinerari arribarem davant l’església i just al trencall de Ca l’Artigas hi ha un jaciment romà no excavat.

I per a rematar-ho tenim la cripta de l’església de Lavern que va aparèixer sota la rectoría quan van fer el convent i que nomes s’hi pot accedir d’es d’aquest edifici ara en desús. Aquesta podría ser medieval o fins i tot romana?

Tot plegat m’ha fet pensar en les paraules que sempre deia el meu besavi Melitón: “Abans, aquí Lavern, a la zona de la Torrota, hi havia hagut una gran ciutat: La Gran Cartaixa“. Tant de bo algún dia siguem un país de veritat i poguem excavar-ho com es meréix! Ho veurem mai?

PD: demano disculpes per avançat a qualsevol arqueòleg que per un casual pugui llegir aquestes ratlles!

Lluís Capellades S.

Més info: Article diari Ara, Article El Cargol, Cooperativa Arqueovitis, Agència Catalana de Notícies ACN

Fa molts anys que els veins del carrer Antoni Casanovas sabem com de bé cuina la Teresa Saez. Sobretot recordo aquells estius a la fresca on, de sobte, apareixien croquetes, o Gin Xoriguer… Però la seva destresa als fogons era un segret prou ben guardat. Tot va canviar l’any passat quan, amb el confinament, la Teresa va començar a penjar receptes a les xarxes i després a gravar-se en vídeo. Ara el seu mestratge als fogons s’ha convertit en un programa setmanal i en directe que podem gaudir cada dijous a les 20h (horari d’estiu). Als seus directes ens revela les seves receptes, trucs de cuina i maridatges. Els que la seguim us podem assegurar que les seves receptes són èxit assegurat! Actualment compta amb quasi un miler de seguidors a Instagram. Ah, si el dijous no et pots connectar no pateixis, perquè sempre penja els seus videos a la xarxa per al gaudi de tots. Fantàstic Influencer!!!

Amb l’equipament de la zona infantil, els bancs i l’arbrat es dona la plaça per acabada.

Aquesta setmana es va acabar d’equipar la zona infantil amb els dos tobogans, la zona d’escalada, les cordes, la malla i la pala. Tota la zona es completa amb un bon sorral i uns bancs en forma de mitja lluna.

Dins els actes de la Festa del Medi Ambient de l’Ajuntament de Subirats, junt amb un col·lectiu de pares i mares col·laboradors, i la participació del Centre d’Estudis de Subirats i l’escola Subirats de Lavern, s’han ortganitzat diferents actes que van començar divendres quan els nens i nenes de l’escola van anar a plantar flors de temporada al les jardineres. Aquest acte va comptar amb l’ajuda inestimable de molts pares i mares col·laboradors.

Dissabte es podia gaudir completament de tota la plaça, ja sense tanques ni proteccions.

Avui diumenge, amb la secció de natura del CESUB i el Col·lectiu Eixarcolant s’han realitzat dues caminades de natura. Diem dues perquè degut a l’exit, ha calgut ampliar la iniciativa amb una segona sortida i un total de 50 participants han pogut gaudir de la caminada i la recollida de plantes comestibles.

Acabada la sortida el Col·lectiu EIXARCOLANT ha fet una masterclass sobre plantes silvestres comestibles al centre de la plaça on ha calgut posar-hi tres carpes a causa del sol que feia. El Col·lectiu Eixarcolant té per objectiu fomentar un model de vida més sostenible, ètic i just, a partir de la recuperació de les espècies silvestres comestibles i les varietats agrícoles tradicionals.

Molta gent que es pregustava perquè no s’han tallat les “males herbes” dels parterres han vist amb sorpresa com apuestes “males herbes” formaven part dels ingredients de l’àpat que han preparat al taller. Bledes silvestres, malves, xicòria, lletsó,.. tot ha anat a parar a l’olla. S’han elaborat amanides, pizzes i risottos!

En definitiva, dia esplèndit que ha acompanyat aquests actes que, d’una manera senzilla i popular, han servit per obrir definitivament la plaça a tothom.

Aquest cap de setmana l’Ateneu Agrícola de Lavern acollirà la major part de les bèsties, gegants i capgrossos de Subirats. Serà una exposició que durarà tot el cap de setmana i que podreu visitar amb aforament limitat i mesures covid. Organitzat pel Drac i ReDimonis de Lavern serà l’únic acte que ens recordarà que aquest cap de setmana, al poble, estariem celebrant la nostra Festa Major Petita. No us ho perdeu!

Si els més menuts tenen ganes de pintar els elements festius de la Cercavila de Lavern CLICA AQUÍ i descarrega’t el llibret de la Cercavila per pintar!