Reprenent el fil de l’article anteriror, la Gran Cartaixa, quina grata sorpresa he tingut quan he sabut que al mes de maig es va descobrir un nou jaciement arqueològic romà de primer ordre a les vinyes de Ca l’Escuder. Ni més ni menys que una Vil·la Romana amb unes termes adosades! Una vil·la romana no equival a una vil·la actual, sinó que més aviat la podem comparar amb a una masia, com podría ser una explotació agrícola tradicional amb el mas principal, les dependencies dels treballadors, sitges i en el cas que ens ocupa també uns banys (termes).
El jaciment de Ca l’Escuder s’ha pogut començar a excavar i tot apunta que és una vil·la de l’apoca romana, per tant un conjunt no integrat a cap nucli urbà. De moment en destaquen les termes que es poden veure perfectamente dibuixades a la foto. El que podem observar-ne son els fonaments ja que les explotacions agrícoles que s’hi han succeït han anat gratant les possibles parets que en quedéssin. De moment s’ha pogut excavar aquesta torció i es tornará a tapar per preservar-ne la conservació aixoplug dels elements. Pensant en el futuro seria ideal trobat finançament i fer visitables les múltiples descobertes d’aquesta zona de Lavern (Subirats) i la propera a Sant Sebastià (Avinyonet). En aquest sentit, probablement sota la Torrota del Moro de Lavern hi hagi una vil·la semblant, només que en el cas de la Torrota, miraculosament ha quedat d’empeus una paret, cosa que la fa excepcional. No sabem el patrimoni que tenim! Però segons els arqueòlegs de Ca l’Escuder la torrota també amaga sota terra una vil·la romana molt rica, provablement amb termes. Fins que s’excavi en altres llocs, la vil·la de ca l’Escuder és la única amb termes de tot el Penedès.
Tornant al jaciment de Ca l’Escuder, ens explica la web de l’Ajuntament de Subirats que s’han pogut reconstruir les seves característiques i funcionament. S’accedia al complex termal per un espai a l’aire lliure, situat a l’est de les sales de bany, que tenia un dels seus costats porxat. Es conserva la base dels pilars de sustentació dels teulats.
El recorregut començaria en un gran vestíbul que faria de sala de recepció i vestidor. Des d’aquesta sala s’accedia a una sala temperada (tepidarium) amb el terra calefactat i una petita banyera de forma semicircular en un extrem. A continuació es passava a una petita sala quadrangular més petita de calor seca (sudatio), la qual tenia la funció d’antesala de la sala més càlida (caldarium), la més propera al forn utilitzat per escalfar els banys i que tenia una petita banyera semicircular en un extrem. Els paviments d’aquestes tres sales càlides estaven aixecats i sostinguts per columnes (pilae) fetes amb maons quadrats. Per sota d’aquests paviments circulava l’aire calent escalfat per un gran forn situat a l’exterior del caldarium i del que es conserva la boca (praefurnium) per on s’introduïa la llenya utilitzada com combustible.
Els banys de Ca l’Escuder formaven un cos arquitectònic independent de la resta de construccions de la vil·la, separat d’elles per un ampli pati a l’aire lliure. A les seves proximitats dels banys hi hauria el conjunt d’estances destinades a residència de la família del propietari de la vil·la, així com les instal·lacions destinades a l’allotjament dels treballadors i a l’explotació agrícola i ramadera de la finca.
Per tal de visualizar la gran quantitat de patrimoni de l’epoca antiga que tenim en aquesta zona he fet aquest mapa amb alguns dels jaciments i restes. Com sempre dic, voldria que quedési clar que és una reconstrucció que he fet amb més bona fè que no pas rigorositat científica. Però segur que ajudarà a entendre la meva teoria que diu que segurament vivim sobre les restes d’un important enclavament Romà.
En aquest mapa encara hi podríem afegir més jaciments Ibero-romans com els de Can Bas, amb una peça molt destacada en forma de cap de felí, els jaciments propers de La Campana i Cal Ribes, a Can Cartró el del cal Bitxo, o la cripta de l’església de Lavern encara per datar. A més no és forasenyat pensar que les edificacions més antigues que tenim, com ara la masia de Cal Martí de la Talaia a Lavern o el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs estiguéssin construits sobre fonaments romans o íbers.
Lluís Capellades S.