La Cavalcada de Reis més antiga que es coneix és la d’Alcoi (1885). A Catalunya la més antiga és la d’Igualada 1895, que enguany celebra el seu 125è aniversari.
A Lavern fa 45 anys que hi ha cavalcada, potser algú en té més dades i me les pot passar. Són les cavalcades de la meva infantesa quan Lavern i Ordal s’ajudaven. Aquells anys també es feien vàries carrosses, alguns més alguns menys. Aquí a Lavern la cavalcada acabava a la Sala on ens cridaven a cada nen o nena perquè pugéssim a l’escenari a recollir el nostre regal. Quins nervis esperant que diguéssin el nostre nom! Mai sabies quin Rei et tocaria i tota la meva colla ens delíem perquè ens toqués el blanc. Després a dormir ben d’hora a veure que ens portaven els reis a la nit.
Algunes vegades els Reis han hagut de sortir amb neu i més d’una vegada les carrosses van patinar. Personalment recordo un any en que els tres reis seien a la seva carrossa en un mateix sofà. Just davant de cal Mir, el tractorista va frenar de cop, o el tractor va patinar, no sé. El cas és que el sofà va caure enrere i els tres Reis van quedar amb les cames enlaire i nosaltres amb la boca oberta.
La primera notícia que conec dels Reis a Lavern és força curiosa. Es veu que la gent feia fogueres, menjava coca i es bevia força i, passada la mitja nit, quan els més menuts ja dormien, es recorria tot el poble fent rodolar bidons per fer força soroll. Suposo que d’aquí va néixer la tradició de fer bromes. La més típica i que tothom temia, era que s’enportessin les torretes a l’església. De bromes se n’han fet moltes, algunes de molt divertides i d’altres de molt gamberres. Fa uns anys el tema va degenerar molt i aquesta tradició s’ha perdut una mica. No està de més recordar l’any en que ens vam llevar amb els noms de les cases castellanitzats o l’any que es van pintar passos de vianants, zones d’aparcament i rotondes. Bromes imaginatives i sanes.
Vaig començar a ajudar a preparar les carrosses de Ses Majestats l’any 2000, si no recordo malament. Però la gran inflexió va ser el 2001, amb l’empenta de l’Enric Sendra, quan vam decidir fer tres carrosses per facilitat el repartiment casa per casa que havíem impulsat l’any anterior. Aquest primer any, alguns el recorden com l’any de la Catedral, per la carrossa en forma de catedral que vam fer sobre el camió del Munné. Com que el camió no podia passar per tots els carrers vam utilitzar una furgoneta per repartir les joguines. Però fou el 2001 quan amb les tres carrosses vam poguer dividir-nos i anar per tots els carrers. Aquell any també vam estrenar vestits que ens va deixar en Josep Fajardo. Des de llavors que la nit màgica del 5 de gener no ha parat de créixer i millorar.
Lluís Capellades