Calculo que era etorn l’any 2000 (ho consultaré exactament) que que la colla de Joves d’aquell “entonses” voliem fer un pessebre vivent. Com que era complicat vam començar per fer un pessebre monumental al costat del que era Cal Forner. L’any següent encara no ens vam veure amb cor de fer aquest pessebre i vam decidir fer arribar un patge per a recollir les cartes. Aquell primer any vam fer un tro pel patge portat per quatre persones. Era una cadira aguantada per dos travessers de fusta. El pobre Patge Reial ho va passar una mica malament perquè, segons ens va dir, tenia por de caure i també perquè les persones portadores, si no tenien la mateixa alçada, el feien anar tort.
L’any següent vam voler fer una carrossa. Teniem el cotxe del Toni Lloret que ja no podia circular i no se’ns va acudir res més que tallar-lo per la meitat i fer-lo descapotable. Aquell any el patge ja no va patir gens, però el cotxe si. Es va escalfar i en arribar a la sala va dir prou per sempre més.
Altres anys el patge, o la patge, ha vingut de moltes maneres diferents. Alguns anys a peu, altres amb torxes i comitiva, altres en carossa… Els darrers anys venen tres patges! Es veu que els agrada molt venir a Lavern, i no m’estranya, amb la Sala de l’Ateneu tan guarnida i la carrossa tan bonica que els fem.
Això sí, a Lavern, sempre, sempre, sempre, venen patges de Sa Magestat el Rei Baltasar. Deu anar per demarcacions, això dels patges.