El Forn de Lavern acaba el seu camí després de més de cent anys al poble. Fins avui, tota la vida veïnal pasava per Cal Forner. Allà no només hi anaves a buscar el millor pa de les nostres contrades, allà s’hi explicava el dia a dia. Al forn els veïns ens hi trobàvem i la fèiem petar. El seu vidre era la cartellera on més gent mirava què passaria al poble i també era el lloc on aputar-se a sopars i sortides. Els Reis Mags s’hi aturaven al seu pas, i els balls de la cercavila dedicaven les millors filigranes davant del seu portal. I si a algú li preguntaves on posaria el centre del poble, segur que et diria: A Cal Foner.
Ens marxa la nostra garlanda, que com la de Lavern, no n’hi haurà mai d’altre. I que dir de la coca de forner. Només de pensar-hi a tots els Lavernencs ens ve salibera. Crec que he celebrat més aniversaris amb la coca de cal former que amb pastissos. Els carquinyolis, la coca de llardons, les mones… i el pa. El rei de la casa, de crosta ferma i molla esponjosa. No n’hi ha d’altre d’igual. O no és cert que anem on anem sempre diem: com el de Lavern cap?
Bona sort família. Gràcies per tot el que ens heu donat, i no dubteu en tornar a obrir, si hi ha una mínima oportunitat. Us enyorarem MOLT.
Sempre recordaré de petit aquella increible olor a pa acabat de fer al obrir la porta del darrera de la furgoneta 2cv quan venia a Can Batista, d’aquelles olors que mai s’obliden. Després quan vam anar a viure a Covides venia espressament a portar-nos el pa també, aleshores amb una furgoneta Citroën Dyane color xocolata! Jo ja ho esperava per menjar-me un bon crustó de pa amb… xocolata! previ haver-li tret tota la molla, quedava una crosta consistent i cruixent com no he provat amb cap més pa. Trobarem a faltar molt el Forner de Lavern, molt.
Pere i familia a Can Cartro i sobre tot las del Carrer las Flors et troberem a falta i ara no podré darte “Perruchi”,molta sort en el nou viatje
Fens aviar molde recortes i bons
Molts caps de setmana, durant 5 anys de la meva vida, van transcórrer a Cal Forner de Lavern, amb el Pere, el Joan, la Rosa Maria i el pare. La Mo tse ja era casada, però molts dissabtes venia. Recordo molt bé l’ambient, l’olor del pa, els carquinyolis, les garlandes…. De vegades ajudava a pintar-les per damunt. El pare forner feia el repartiment amb la seva furgo 2 cavalls i el Pere enfornant i desenfornant. Tinc molt bons records del forn de Lavern i de tota la família, que em va acollir com si fos una més. Una abraçada molt gran de part de la Sílvia de Barcelona, per al Pere i família!!