El pregoner d’enguany ha estat el nostre atleta, actor i músic Albert Sardà. Això d’actor no ho ha dit, però us asseguro que n’és un bon tros. I com no podia ser d’altra manera, el seu pregó ha sigut fresc i desenfadat. Ha passat pels seus records d’infància, les seves vivències a la cercavila, la seva trajectòria com a professional de l’esport i també sobre la seva terra, el Penedès.

L’Albert també ha volgut posar en valor la feina feta durant tots aquest anys per persones anònimes i no tant anònimes que han fet que avui siguem on som i que de retruc, la nostra Festa Major sigui reconeguda i estimada arreu. Amb la seva simpatia i mà esquerra també ha animat al jovent a seguir fent coses pel poble. Ha acabat el seu pregó amb un brindis per Lavern i la seva gent que ha fet alçar a tots els comensals que omplien la pista.

Tot seguit els Redimonis de Lavern han llegit els seus versos. Enguany han pujat a l’empostissat el Marcel, el Pau i el Míkel. Com sempre ha rebut una mica tothom. S’han queixat de la manca d’inversions al poble, han fet broma amb la pista d’Skate, han denunciat la trista situació en que està el cafè i els cafeters, i en un moment brillant de la seva xerrera han demostrat als geganters com s’ha de fer ballar els gegants. Com cada any han sortejat un versot i han venut samarretes i enganxines per poder fer una rèplica del Mesellot.